.JPG)
dilluns, 28 d’abril del 2008
Bateig "Drac Aimeric" a Sant Antolí 27 d'abril 2008
Els "Geganters de Cervera" no ens vam voler perdre l'esdeveniment, axis que diumenge cap a les 6 de la tarda, vam agafar rumb cap a Sant Antolí amb tots els "elements de festa" dels que disposem i d'aquests manera, la parella de Gegants vells "Guillem i Almodis" i la parella nova "Nasa i en Roger" acompanyats pels Gegantons "Joan Balaguer i Magdalena de Montclar" juntament amb els capgrossos i cavallets vam anar a coneixer al drac "Aimeric".
dissabte, 26 d’abril del 2008
"30 anys de La Mulassa de Reus"
L'Agrupament Escolta La Mulassa de Reus celebra el seu trentè aniversari. En motiu d'aquesta commemoració l'Agrupament organitzarà un seguit d'actes, el primer dels quals tindrà lloc el proper dissabte dia 26 d'abril. Es tracta de la celebració anomenada Festa del Trentè, l'acte més simbòlic de tots els que es faran i que comptarà amb diverses activitats detinades als joves i als més petits. La celebració s'estendrà durant tot el dia amb una xocolatada popular, una cercavila dels Nanos de Reus i una actuació amb els grups musicals Poker's, Trencasons i Tumbuctú, entre d'altres activitats. L'Agrupament Escolta La Mulassa pertany a l'associació Escoltes Catalans.
divendres, 25 d’abril del 2008
dimecres, 23 d’abril del 2008
dimarts, 22 d’abril del 2008
La revista Enderrock celebre els quinze anys
Barcelona.- La revista Enderrock celebra el quinzè aniversari amb un concert de 15 bandes el proper 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, a partir de les nou del vespre a les tres sales del Razzmatazz de Barcelona. Sota el clam '+ MÚSI-K Q MAI', Albert Pla i catorze bandes amb projecció de futur, com Anímic, Clara Andrés, Cesk Freixas, Filippo Landini, El Fill del Mestre, Mazoni, Miquel Abras, Nisei, Plouen Catximbes, Refree, Rosa-Luxemburg, Sanjosex, Sanpedro i VerdCel. El preu de la entrada és de 10 euros.
diumenge, 20 d’abril del 2008
La pluja ens va impedir fer ballar els capgrossos a Alcarràs
Avui diumenge hem fet acte de presencia a la "trobada de capgrossos" que es celebrabe Alcarràs, encara que la pluja ha intentat deslluir la festa, aixó no ha sigut impediment perquè pasessim una bona estona tocan la "gralla" i plantan els capgrossos, aixó sí ,sempre sote cobert.
dissabte, 19 d’abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
Trobada Nacional de Capgrossos a Alcarràs
Cada dos anys, els nans, cabuts, capgrossos, capparuts i nanos catalans celebren una trobada primaveral, cada vegada en una vila diferent, que serveix per reivindicar la indiscutible importància d’aquestes figures dins la nostra cultura popular. Aquesta celebració primaveral gira al voltant dels capgrossos, unes peces de l’imatgeria festiva que representen a determinats personatges, vius o morts, imaginaris o històrics, amb l'objectiu de reivindicar-los, de posar-los en valor. La Trobada, que està organitzada per la Comissió de Capgrossos de l’Agrupació de Colles de geganters de Catalunya, va néixer l’any 2000 a partir d’una idea de la Colla de Capgrossos de Capellades. Des d’aleshores, cada dos anys s’han celebrat les següents trobades: 2008: Alcarràs (el Segrià) 2006: Manresa (el Bages) 2004: Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat) 2002: Argentona (el Maresme) 2000: Capellades (l'Anoia) . La trobada no només serveix a les colles per lluïr les figures i els balls que executen si no que també serveix per a conèixer-se millor i compartir il·lusions i inquietuds per uns dies. També es fan una sèrie d’activitats paral·leles relacionades amb el món dels nans, com exposicions fotogràfiques, xerrades i tallers que ajuden a conèixer millor aquest element de la imatgeria festiva que, tot i ser portats pels més menuts, fan les delícies de petits i grans .
dilluns, 14 d’abril del 2008
dijous, 10 d’abril del 2008
La Revolta de les Quintes
Diferents entitats bastoneres i trabucaires de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats de la Vila de Gràcia recreen, cada any pels volts del 4 d'abril, els fets ocorreguts a Barcelona a finals del segle XIX, coneguts popularment com a Revolta de les Quintes. La història explica que l’abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del Pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes.Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes per reclutar els joves amb els tocs de la campana que hi ha a la Torre del Rellotge, davant la Casa de la Vila de Gràcia. Els militars, enutjats pel so de la campana i fent front a l'oposició popular, no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia. la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia -"la Marieta"- un element essencial de la revolta i els fets es mitificaren. "Conta l’anècdota que el 1870, quan la revolta de les quintes, una dona humil, encarnació del poble de Gràcia, amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'Alcalà d'Henares. (...) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"
dimecres, 9 d’abril del 2008
Cervera i la "retallada cultural"
Cervera.- Representants del Patronat de la Passió i de la Paeria de Cervera faran una reunió aquesta nit per trobar una solució a la retallada cultural que pateix la ciutat per la manca de diners de la regidoria de Cultura. La darrera conseqüència d'aquesta situació és que el Conservatori haurà de traslladar a Tàrrega la VI Acordionada, organitzada per la Associació Catalana d'Acordionistes (ACDA), després que la Paeria no disposi de pressupost per a finançar el pagament lloguer del Gran Teatre, 1.100 euros. Segons responsables del Conservatori, 'ens hem' vist obligats a traslladar el concert per manca de finançament del lloguer ja que el cost del concert l'assumeix l'ACDA.
dimarts, 8 d’abril del 2008
"Dia del Graller" Festivitat en honor de gralles i grallers
Cada any a finals d'abril Vilafranca del Penedès es converteix en la capital mundial de la gralla. Un esdeveniment que, any rere any, es consolida com a un espai de trobada i festa, però també de debat i reflexió, de tots aquells i aquelles a qui entusiasma aquest instrument.La gralla, instrument aeròfon de llengüeta senzilla, de caràcter rústic, constituït per un tub de fusta d'uns 27 cm de longitud, amb una sonoritat estrident i poc clara, utilitzada per acompanyar la formació dels castells i els seguicis d’imatgeria festiva, és la protagonista del cap de setmana de Vilafranca del Penedès. La celebració del Dia del Graller té lloc cada any a finals d’abril. La festivitat s’allarga durant dos o tres dies, durant els quals se celebren concerts a l’aire lliure i en espais tancats, tertúlies, presentacions de llibres i discs compactes, i altres actes que culminen amb una cercavila i un concert conjunt de tots els grups participants. A més, cada any hi ha un acte d'homenatge a una de les figures importants dins el món dels grallers. El responsable de la organització de la trobada és la Coordinadora de Grallers de Vilafranca, que agrupa a les nou colles de grallers de Vilafranca, amb els objectius de seguir la tradició des de la qualitat i la dignificació de la gralla i treballar en l’àmbit de la música tradicional, fomentant el seu ús i intercanviant informació i coneixements.
dilluns, 7 d’abril del 2008
VIII Trobada Grups Amateurs"Teatre d'Osona" a Centelles
Si voleu passar una bona estona no us ho podeu perdre. La cita són els dies 16,17 i 18 de maig
25 anys dels Gegants d'Aiguafreda
Els gegants d’Aiguafreda fan 25 anys i per commemorar l’efemèrides van demanar d’organitzar la quinzena trobada comarcal de gegants d’Osona. Aquest diumenge es van reunir 16 colles i unes 300 persones van celebrar la trobada al municipi del Vallès Oriental, molt vinculat a la comarca d’Osona fins al punt que forma part de l’entitat Osona Gegantera. Segons Lluís Marni, membre de la colla d’Aiguafreda, l’ambient va ser magnífic.La trobada també va incloure la presentació de diversos capgrossos i un gegantó que van construir els alumnes de l’escola La Muntanya, d’Aiguafreda. Lluís Marni parla d’un bon moment per la colla gegantera, que en aquests 25 anys ha pogut superar moments de crisi.Les activitats es van cloure amb un ball comarcal conjunt de les colles, que es va fer al parc de la carretera.
diumenge, 6 d’abril del 2008
Pluralitat Idiomàtica a Catalunya i Balears
Els ciutadans de les Illes Balears i de Catalunya són els que poden utilitzar més idiomes de tot Espanya, a part de la seva llengua materna. Així es desprèn de les dades de l'última Enquesta sobre Participació de la Població Adulta en les Activitats d'Aprenentatge , referents a l'any 2007, que indiquen que el 44,12 per cent dels catalans d'entre 25 i 74 anys és bilingüe, de forma que és capaç de comunicar-se en una llengua diferent de la materna. Un 39,24 per cent dels illencs coneix tres o més llengües, un percentatge que a Catalunya arriba al 31,68 per cent de la població.
A l'extrem contrari, els que menys idiomes dominen són els manxecs (un 66,97 per cent dels quals parla només la seva llengua materna), els extremenys (66,60 per cent) i els andalusos (66,37 per cent). Andalusia està a la cua en adults parlants de dos o més idiomes, amb un 6,99 per cent, seguida d'Astúries (7,86 per cent).
Amb tot, i tenint en compte que a Catalunya hi ha dues llengües oficials, les dades revelen fins a quin punt les lleis poden ser bilingües però la societat no ho és. Un 23,65 per cent de catalans només parla la seva llengua materna, un percentatge encara més elevat en el cas de les Illes, amb un 24,63 per cent.
font: http://www.lamalla.net/societat/article?id=193865
dissabte, 5 d’abril del 2008
divendres, 4 d’abril del 2008
Músiques de la Patum
Berga (Berguedà) - La setmana que ve sortirà a la venda un nou llibre de temàtica patumaire. Es tracta de 'Músiques de la Patum', un recull de partitures compilades per Ramon Felipó i Sergi Cuenca. Inclou set jocs diferents de les partitures de Patum, totes recollides abans de 1936, llevat de les de mossèn Armengou. Amb una portada dibuixada per Jaume Capdevila (KAP), ha estat editat per Llibres de l'Índex.L’editorial Llibres de l’Índex, acaba d’editar el llibre 'Músiques de la Patum' a cura de Ramon Felipó i Sergi Cuenca (que dirigeix dues de les tres formacions musicals que toquen per Patum). Aquest llibre és per fer conèixer les recopilacions o col•leccions de partitures patumaires transcrites, compilades, recollides o arranjades per Antoni Sansalvador i Castells, Joan Baptista Lambert i Caminal, Francesc Pujol i Pons, Joan Amades i Gelats, Joan Tomàs i Parés i mossèn Josep Armengou i Feliu. L’obra es un primer intent de posar a l’abast de tothom les veles i massa sovint introbables partitures de la Patum. Les partitures, algunes pràcticament oblidades, estaven al Cançoner Popular de Catalunya – l’obra feta fer per el senyor Patxot, Biblioteca de l’Orfeó Català, Arxiu de Berga .... Sergi Cuenca en l’estudi introductori de les partitures analitza les diferencies que hi ha entre els seus autors – recompiladors.
dijous, 3 d’abril del 2008
"Setmana del Pallasso" a Castellar del Vallès
La Setmana del Pallasso és una iniciativa cultural organitzada per l'Associació La Xarxa i l´Ajuntament de la vila que té per objectiu recuperar i reivindicar la figura del pallasso, la més entranyable dels personatges humorístics de l’espectacle. Un altre dels objectius d’aquesta trobada nascuda l’any 2003, és consolidar Castellar del Vallès com a un important referent dins l’univers dels pallassos. Durant 9 dies, companyies i personalitats del món del clown català participen en aquesta cita cultural adreçada tant a petits com a grans, amb activitats diverses que giren al voltant del món del pallasso, la seva història, els seus espectacles, la seva tècnica i el seu entorn. Cada dia hi ha un espectacle diferent pensat perquè tothom en gaudeixi a diversos espais de la ciutat: Ateneu, Sala Blava, Casal Catalunya i Espai Tolrà. La Setmana del Pallasso comença amb una festa a l’aire lliure i el lliurament del Sabatot Alegre, un homenatge a una figura destacada del món dels pallassos que premia iniciatives, projectes, activitats i professionals que destaquin per la seva importància, trajectòria o repercussió. L’obsequi consisteix en una escultura que representa una sabata de pallasso: el Sabatot alegre. Un dels plats forts de la Setmana del Pallasso és la Concentració i Cercavila de Pallasso de diumenge al matí, durant la qual es convoca a tots els vilatans a anar disfressats i als pallassos participants a la Setmana del Pallasso. Un “Cercavila de Nassos” surt de la Plaça Europa fins a la Plaça de Catalunya, on els participants poden gaudir d’una saborosa xocolatada calenta acompanyada de melindros. Durant els dies que dura la Setmana del Pallasso s’inclouen diferents tallers destinats a potenciar l’aspecte pedagògic de la festa i que permeten la possibilitat de practicar les tècniques del pallasso, el mim i el clown.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Centenari del naixement de "Mercè Rodoreda" al Palau Robert
"La mort de la innocència", més enllà de retratar d'una manera àmplia la figura de Rodoreda, té la voluntat de trencar determinats esteorotips que associen la seva obra amb personatges marcats per una certa blederia i per la quotidianitat dels barris de Gràcia i Sant Gervasi.
Aquesta és una mirada sobre l'obra de l'escriptora que no s'ajusta a la realitat, ja que l'anàlisi de la seva producció literària fa veure la força vital dels personatges, en els quals s'observa un denominador comú: la pèrdua de la innocència i el pacte amb la vida o amb la mort que se'n deriva, i la violència amb què s'afronta l'existència humana. El discurs de l'exposició consta de quatre àmbits que porten el títol d'algunes de les novel·les més conegudes de l'escriptora: "La plaça del Diamant", "Mirall trencat", "La mort i la primavera" i "Quanta, quanta guerra". En cada apartat s'hi recrea l'atmosfera de les novel·les escollides per desenvolupar el guió expositiu.
Els àmbits s'associen a uns escenaris concrets: el laberint, el bosc, la casa i el camí, i també a audiovisuals, sons, sorolls, músiques, olors i veus que donen a conèixer textos de Mercè Rodoreda. L'exposició es pot veure al Palau Robert fins al 15 de juny.
Aquesta és una mirada sobre l'obra de l'escriptora que no s'ajusta a la realitat, ja que l'anàlisi de la seva producció literària fa veure la força vital dels personatges, en els quals s'observa un denominador comú: la pèrdua de la innocència i el pacte amb la vida o amb la mort que se'n deriva, i la violència amb què s'afronta l'existència humana. El discurs de l'exposició consta de quatre àmbits que porten el títol d'algunes de les novel·les més conegudes de l'escriptora: "La plaça del Diamant", "Mirall trencat", "La mort i la primavera" i "Quanta, quanta guerra". En cada apartat s'hi recrea l'atmosfera de les novel·les escollides per desenvolupar el guió expositiu.
Els àmbits s'associen a uns escenaris concrets: el laberint, el bosc, la casa i el camí, i també a audiovisuals, sons, sorolls, músiques, olors i veus que donen a conèixer textos de Mercè Rodoreda. L'exposició es pot veure al Palau Robert fins al 15 de juny.
dimarts, 1 d’abril del 2008
Llegendes i simbologia de "la rosa"
Segons la mitologia grega, el primer roser va néixer florit per embellir i perfumar el moment precís en què la deesa de l’amor Afrodita va sorgir enmig del mar gronxada per una petxina. Els llatins, igual que els indis, vinculen l’origen de la rosa amb el somriure i l’Amor, mentre que els cristians la creuen original del Paradís terrenal. La llegenda explica que en un principi totes les roses eren blanques, però que més tard, per motius diversos, esdevingueren vermelles. Així, la tradició catalana conta que quan sant Jordi va matar el drac, la sang de la bèstia va convertir en vermelles les roses d’un roser boscà que creixia proper al lloc dels fets. Catalunya, com tots els països de l’arc Mediterrani i d’arreu del món, té una llarga tradició popular en l’ús de flors i especialment roses, en les celebracions festives populars. Al segle XIV, la rosa ja tenia un gran protagonista en la festa que la Generalitat organitzava en honor al sant el dia 23 d’abril. Al matí es feia un ofici solemne a la capella de Sant Jordi al palau de la Generalitat, patró dels cavallers, que comptava amb la participació de les tres branques de les Corts. Acabada la missa els nobles amb les seves millors armes anaven al Born i allí es batien en justes i torneigs de cavallers. Els vencedors eren obsequiats per les dames amb rams de roses, que ofrenaven a la imatge de Sant Jordi i també a les donzelles i autoritats que hi havia al palau de la Generalitat. Al segle XV es comença a celebrar al pati de la Generalitat un mercat de roses, que encara era ben viu al segle XIX. Aquest mercat era conegut amb el nom de Fira dels Enamorats, doncs hi solien anar promesos i casats de nou, i els homes oferien flors a les seves companyes. Al segle XX aquest costum de regalar roses a la persona estimada propi dels cavallers primer i dels enamorats que acudien a la fira després, es generalitzà a tota la població. La història explica que les parades de la Fira dels Enamorats s’escampen primer del palau de la Generalitat a tota la ciutat de Barcelona després a la resta de Catalunya.
El "Drac" en la tradició Catalana
La cultura catalana té una notable tradició en la representació i ús en festes populars d’animals fabulosos i bèsties mítiques. De l’ampli ventall d’aquests animals fantàstics, el drac i la seva companya femenina, la víbria, són els més coneguts. La presència de dracs i víbries en certes processons, cercaviles i altres actes festius i ceremonials és molt abundant i ja documentada des de l’edat mitjana. Històricament ,el drac formava part de les representacions que escenificaven, en el marc de la processó de Corpus, la lluita del Mal (representat per Llucifer, els diables i el drac) contra el Bé (representat per Sant Miquel i els seus àngels). Recentment, la presència de dracs en el bestiari festiu ha experimentat un enorme creixement majoritàriament degut a què les colles de diables han creat aquests personatges per incorporar-los en els seus correfocs amb un esperit lúdic i vinculat a l’ús del foc i la pirotècnia. En la nostra iconografia, el drac es caracteritza per tenir cos de rèptil, recobert d’escates còrnies, urpes d’àguila, ales i aletes membranoses, espinada serrada com de camaleó, cua acabada en dard, poderosa i rampant, mandíbules descomunals, bocassa d’alè fogós i pudent, amb ullals devoradors, llengua llarga i bífida, saliva metzinosa, narius esbufegadors, ulls de gripau i banyes. Una bèstia híbrida de color verd o negre que llança bramuls terribles i que pot caminar, reptar, volar i nedar. Alguns dels dracs de les llegendes catalanes, inclòs el de Sant Jordi que hom situa a Montblanc o Rocallaura, han estat representats més aviat com a animals femelles, les anomenades “víbries” o “vibres”. En els bestiaris medievals, les víbries tenen una actitud més ferotge que els dracs, i sovint es dibuixen en forma de serpents o dracs alats amb dos pits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
